Unió de Pagesos demana que l’entrada en vigor del nou reglament europeu de producció ecològica sigui, com a mínim, d’aquí a 15 anys per als productors ja inscrits, i no de set, tal com es preveu, atesa la forta inversió inicial i la lenta amortització que implica la reconversió en els primers anys. Per als futurs pagesos i pageses, el període de transició també hauria de ser de 15 anys des del moment en que s’iniciïn en l’activitat ecològica.
Per al sindicat, que dóna suport a l’obligació de que tota explotació ha de ser gestionada en la seva totalitat amb el sistema de producció ecològica, si no s’incrementa el període transitori d’adaptació només es dificultarà la conversió i s’exclourà els productors amb una part d’ingressos significativa provinent de l’agricultura convencional. Un exemple d’aquest cas serien els que tenen conreu ecològic i alhora una explotació ramadera porcina o avícola convencional.
Unió de Pagesos també considera que si es manté la situació actual entre producció ecològica i transgènica a Catalunya, l’obligació de que el 60% de l’alimentació per al bestiar ecològic ha de procedir de la mateixa explotació o de la mateixa regió suposarà un fre per a la producció de porcs o aviram ecològics, tenint en compte el desajust que hi ha a Catalunya entre la producció i el consum de matèries primeres ecològiques per animals monogàstrics, sobretot de blat de moro. Per tant, el sindicat demana al departament d’Agricultura que actuï i garanteixi la possibilitat de conrear blat de moro ecològic a Catalunya.
El sindicat veu contradictori que la nova normativa permeti fins al 0,9% de presència accidental de transgènics en els conreus ecològics però, en canvi, no permeti cap llindar de tolerància per altres contaminacions accidentals, com les d’alguns fitosanitaris. Per aquest motiu, el sindicat demana que en el cas de contaminació per transgènics el llindar de tolerància també sigui zero.
Unió de Pagesos adverteix que el reglament té més en compte les necessitats dels països nòrdics que les dels mediterranis; per exemple, permet l’ús de llum artificial en la producció avícola dels primers però no contempla la dificultat dels ramaders mediterranis d’aconseguir el 60% de farratge en la ració alimentària del bestiar en períodes de sequera.
D’altra banda, el sindicat considera positius aspectes com la possibilitat de realitzar certificacions agrupades (que caldria incrementar a més de les cinc hectàrees de superfície proposades per la Comissió Europea) o permetre que els estats concedeixin ajudes als productors perjudicats per contaminacions de tercers, així com reforçar el control dels productes importats, als quals se’ls exigirà condicionants equivalents als de la Unió Europea.
Deja un comentario