La dona arreu del món representa el pal de paller de l’organització familiar i la pagesia no és una excepció. El seu rol és inqüestionable dins l’àmbit familiar però això no vol dir que sigui reconegut socialment; encara ara com en altres àmbits cal seguir lluitant per que sigui valorat en la seva justa mesura.
A la comarca vitivinícola del Penedès també es reflecteix aquesta mateixa realitat; malgrat no aportar xifres concretes no es descobreix res de nou si s’afirma que moltes explotacions agràries, encara ara, tenen en la dona del titular de l’explotació, una treballadora fidel, incansable i no retribuïda, que a més paga la seva seguretat social agrària d’autònoms per poder disposar, a la seva jubilació, d’una pensió miserable que la faci una mica autosuficient. I tot això sense afegir la segona jornada laboral que realitzen a casa, això si amb la inestimable “ ajuda “ dels seus companys.
Malgrat tot aquesta és una herència conseqüència dels temps passats, on l’escolarització es reservava als homes; afortunadament en l’actualitat la societat està canviant i aquest canvi afecta a tots els sectors inclòs el primari.
Avui dia i cada cop més hi ha mes explotacions agràries , encara que són minoria, en que la titular és una dona pagesa; una dona molt valorada pels seus companys de professió, i que a poc a poc va fent-se un forat en l`immens oceà monocolor que encara és la pagesia pel que fa al domini masculí.
Val a dir que per que aquest ressorgiment en primera persona tingui èxit una de les tasques a aconseguir és que la dona pugui conciliar vida laboral i familiar. Així doncs és imprescindible que entre tots, el sector i sobre tot l’administració, facin polítiques actives per tal d’aconseguir aquesta fita i així la dona pagesa pugui desenvolupar-se en tots els sentits.
ISABEL VIDAL
Grup de Dones de JARC
Deja un comentario