Unió de Pagesos aconsegueix que es legisli sobre el cost de destrucció dels materials específics de risc perquè no repercuteixi en els ramaders

Unió de Pagesos ha aconseguit, després de molts anys de reivindicacions, que el Govern de l’Estat legisli sobre el cost de destrucció dels materials específics de risc (MER) respecte a la transmissió d’encefalopaties espongiformes transmissibles (ETT) per tal que no repercuteixi en els ramaders. L’ordre ARM/1163/2010 publicada avui al BOE modifica l’actual normativa reguladora dels subproductes generats en la indústria càrnia, deixant clar que l’inici de generació té lloc a partir del sacrifici dels animals i, per tant, el seu cost ha de repercutir en la resta de graons de la cadena alimentària però no en el ramader. L’ordre entrarà en vigor demà 8 de maig de 2010.

Unió de Pagesos considera que aquest cost injust que han estat pagant els ramaders durant anys ha suposat un gran volum de diners per al sector productor de boví de carn, raó per la qual és imprescindible que s’apliqui aquesta ordre del Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí de manera immediata.

El sindicat havia demanat de forma insistent a l’Administració que obligués els escorxadors a repercutir el cost de destrucció dels materials específics de risc a la resta de graons de la cadena alimentària. Unió de Pagesos va presentar un informe exposant aquesta qüestió a tots els grups parlamentaris i va aconseguir que el 2008 el Congrés de Diputats aprovés una Proposició no de Llei que instava el Govern a que els costos de destrucció dels MER no fossin repercutits als ramaders.

L’Advocacia de l’Estat va emetre un dictamen el març de 2009 segons el qual la venda de l’animal a qualsevol empresa càrnia és una operació exclosa de la gestió de subproductes, ja que el ramader que ven un animal a un escorxador per al seu sacrifici o a una empresa càrnia no realitza una activitat que pugui ser considerada de producció, retirada i transport, tractament i destrucció o destinació autoritzada de subproductes carnis. Per aquesta raó, l’Advocacia de l’Estat va considerar que no procedeix per part de la indústria la repercussió de cap cost al ramader per aquest concepte.