Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya ha presentat avui a Lleida i a Girona les seves propostes als debats que s’estan desenvolupant en el marc de la Taula de Fertilització que té com a objectiu establir un nou model de gestió per a les dejeccions ramaderes.

Des de JARC es considera que cal ser molt clars al matitzar que el problema de les dejeccions és estructural i per tant “no es pot resoldre a nivel d’explotació, sinó que s’ha de contemplar des del punt de vista d’una àrea determinada, ja que la densitat ramadera és la que en condiciona la disponibilitat de recursos per a fer-ne una gestió acurada”. Cal destacar que les explotacions ramaderes “no són on són per casualitat” , sinó que la seva ubicació i desenvolupament obeeix a factors estratègics que també es donen en altres sectors de l’economia: bones infraestructures, proximitat a les empreses de transformació de la materia primera…

El Decret que designa les Noves Zones vulnerables en relació a la contaminació per nitrats ho fa especificant que “procedeixen de fonts agràries”, amb la qualcosa s’atribueix el problema exclusivament a aquest sector, fa que des de JARC pensem que “ si la contaminació només arriba de fonts agràries caldrà considerar únicament adob agrícola la materia orgànica generada pel mateix sector i això ens obluga a excloure els fangs de depuradora en la resolució del problema de les dejeccions ramaderes”.

Cal tenir en compte, que el fet de limitar l’aplicació de dejeccions ramaderes a la referència del nitrogen pot afectar als nivells de matèria orgànica dels sòls de Catalunya, ja que queden molt condicionades les esmenes orgàniques, orientades a millorar l’estructura del sòl (millora de la capacitat de retenció d’aigua, intercanvi de nutrients, etc). La reducció dels nivells de matèria orgànica al sòl, pot afectar doncs, directament a la capacitat productiva del terreny. També existeixen criteris econòmics que influeixen sobre l’ús de dejeccions ramaderes, normalment, la seva aplicació com a adob agrícola no és tan generalitzada com a conseqüència de l’elevat cost de maneig i transport d’aquest tipus d’adobs. Per tant, des de JARC creiem que seria bo d’establir ajudes per la compra de maquinària vinculada a la gestió de dejeccions ramaderes, de manera que siguin prou significatives per tal que els costos d’aplicació pels agricultors es redueixin i se’n incentivi el seu ús.

Sabedors que la gestió de les dejeccions ramaderes és inviable a distància ja que els costos que se’n deriven són inassumibles, partim de la base que la gestió s’ha de fer in situ, és a dir, a la zona on es generen.

1. Pel que fa als dèficits actuals en la gestió des de la nostra organització agrària volem fer les següents consideracions:
a. Hi ha una manca d’aprofitament de les experiències actuals per tal d’afrontar aquesta necessitat del sector. És necessari coordinar experiències i estudis dels diferents ens d’investigació, i fer-ne una correcta difusió i transmissió al sector.
b. Pel que fa als PGDR, fins i tot els de difícil compliment, cal tenir en compte que aquests s’han realitzat per les capacitats teòriques de les explotacions i no pels cens real de l’explotació. També cal recordar que la majoria d’explotacions han presentat el PGDR i encara no ha estat validat pel DARP.
c. Pel que fa als criteris agronòmics de fertilització cal dir que s’utilitzen, però és necessari que el sector disposi de criteris més acurats, basats en investigacions i estudis cada cop més fiables i sobretot en el sentit comú, en el ben entès de que estem treballant en el medi natural i sotmesos a les inclemències meteorològiques.
d. Falten tècnics especialitzats en fertilització, tant per part de l’administració, com per part del sector.
e. Mitjançant estudis actualitzats i de forma periòdica, caldria revisar i completar les dades utilitzades fins ara en les taules de producció de nitrogen, de kg de fem o purí per animal i les seves corresponents densitats.
f. Els llibres de registre a mesura que es van validant els PGDR es van implantant. El que no es pot pretendre és que abans de validar un PGDR es comenci a portar el llibre de registre. Tenint en compte la complexitat agronòmica de la fertilització dels cultius, caldria que els llibres de registre, tinguessin una funció de declaració anual d’aplicació d’adobat i de cultius a les parcel•les agrícoles, ja que aquests varien de forma habitual i estan condicionats per molts factors.
g. La manca de gestió integrada de totes les matèries fertilitzants tampoc ha de ser un dèficit de la gestió, sempre que es faci de forma correcta. Podem trobar en el territori i en diferents cultius des de la gestió d’adobat òptima: utilització de dejeccions ramaderes (aporta nutrients i m.o.) complementada amb adobs químics, fins a la més simplificada que tan sols utilitza adobs químics durant el cultiu (per exemple, els cultius d’horta).

Finalment, i pel que fa a la creació d’una Agència de Protecció del Sòl, a JARC pensem que abans de crear-la cal definir de forma molt concreta els seus objectius, per tal que no estiguin duplicats amb altres organismes (DARP, ACA, Agència de Residus, …). Per tant, proposem que si es crea aquesta Agència, s’encarregui de la protecció del sòl de manera que en tingui les competències en exclusiva pel que fa a la vigilància i control de l’aplicació de la normativa i, si s’escau, l’obertura d’expedients sancionadors i s’evitin d’aquesta manera les duplicitats i la burocràcia reiterativa.

Considerem que el sector, a més d’un ens de control, necessita un ens que podria anomenar-se “Agència per la Fertilització” amb les següents característiques:
1.-Forma: ens públic, sota les directrius de treball aprovades per la Taula de Fertilització.
2.-Finançament: totalment públic.
3.-Funcions: a. Dur a terme les accions encomanades per la Taula de Fertilització.
b. Projectar i coordinar investigacions i estudis per millorar la fertilització i la gestió de les dejeccions ramaderes.
c. Donar suport informatiu al sector.
d. Divulgar els coneixements.
e. Seguiment de la informació, de les investigacions i estudis per valorar-ne la seva eficàcia.

Lleida, 9 de febrer de 2005